Es compleixen trenta anys del genocidi de Ruanda, un dels episodis més obscurs dels anys noranta. Unes matances que van acabar, en 100 dies, amb el 75% de la població tutsi d’un dels països més petits del continent africà. Una crueltat propiciada i encoratjada, en gran part, per un mitjà de comunicació que no va dubtar a plantar la llavor de la barbàrie: Radio Télévision Libre des Mille Collines, la ràdio de l’odi. El seu és un dels exemples més tristament cèlebres de com aprofitar el ressò mediàtic per ajudar a sembrar mort i destrucció.
La transformació al voltant de la petita pantalla –per cert, cada cop menys petita, si ens atenem al volum dels aparells actuals– afecta els creadors de continguts, els propietaris dels canals, el mercat publicitari i els hàbits dels consumidors, que ara poden seleccionar entre la inacabable oferta de les plataformes sota demanda. Aquests són alguns dels temes que tracta l’obra ¿Nueva televisión? Nueva comunicación. El impacto de los cambios del consumo audiovisual en las formas de comunicar, de Josep Maria Picola Meix (Editorial uoc, 2024). En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes d’aquest llibre, en què l’autor analitza les tendències de futur de la televisió.
Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya garanteix la preservació d’una seixantena de fons personals de periodistes o reporters gràfics, tres dels quals hi han arribat a través del conveni signat l’any 2014 amb el Col·legi de Periodistes, que tenia com a objectiu poder preservar llegats que són bocins importants de la història del periodisme a casa nostra. Perquè l’ofici, més enllà del dia a dia en l’àmbit informatiu, també s’entén consultant els arxius dels professionals que el porten a terme.
Actualment, a Catalunya s’hi professen catorze confessions religioses diferents, una mostra de la seva diversitat, però en l’àmbit del periodisme la que dona feina a gran part dels professionals és el catolicisme, la majoritària, amb quasi sis mil centres de culte dels poc més de set mil que hi ha a casa nostra. En aquest sentit, la professionalització de la comunicació social de l’Església catòlica ha provocat que en els darrers anys un nodrit grup de joves hagin trobat en mitjans impulsats per entitats del món eclesial un espai per desenvolupar-se laboralment. Desafiant prejudicis i etiquetes, els seus testimonis palesen una experiència enriquidora i plena de significat, amb oportunitats per créixer i influir positivament en la societat a la qual informen.
Els atemptats a Barcelona i Cambrils enfronten la professió amb els seus pitjors fantasmes. Enmig d’aquest context, i amb el mar de fons del procés sobiranista, sorgiren opinions sovint airades entre companys de professió que mantenen fortes divergències. En allò que quasi tothom coincideix és en la necessitat d’una reflexió serena al voltant del tractament informatiu dels fets dramàtics viscuts aquest agost.
Els atemptats d’Estat Islàmic a Barcelona i Cambrils han provocat una forta polèmica en la professió i han obert una sèrie de debats paral·lels. Alguns, com el de quines fotografies s’han de publicar o no, són recurrents. D’altres, lligats a les noves tecnologies, tenen menys recorregut.
El blockchain o cadena de blocs proposa un ecosistema digital per publicar i comercialitzar continguts sense mitjans ni intermediaris financers
El periodista i consultor Ismael Nafría, que actualment resideix a Austin (Texas), va presentar el passat abril el llibre La reinvención del New York Times. Cómo la "dama gris" del periodismo se está adaptando (con éxito) a la era móvil. En aquest article, en reproduïm un extracte.
Les publicacions clandestines es van editar enmig de la por i de la repressió. Van lser moltes les publicacions que en plena dictadura van imprimir-se lluny dels ulls atents del Règim franquista
Les xarxes socials comencen a actuar per evitar la ràpida propagació de les notícies falses. Google i Facebook ja han anunciat mesures, sobretot després de l’escàndol de les notícies falses durant la campanya electoral als Estats Units
Xavier Mas de Xaxàs, periodista de La Vanguardia especialitzat en política internacional i excorresponsal a Washington valora la diplomàcia de l'era Trump.
Trump s'enfronta als periodistes com mai abans ho havia fet cap mandatari nord-americà, mentre molts ciutadans reforcen la confiança en els mitjans
A final de febrer es va celebrar a Madrid una jornada en la qual es va debatre i analitzar el fenomen de les notícies falses, així com l'impacte en el periodisme i la societat
Els mitjans de qualitat estan sent relegats pels missatges populistes i les notícies falses. Davant d'això, cal que el periodisme uneixi forces per intentar convèncer als ciutadans que, ara per ara, prefereixen la propaganda més barroera
Els periodistes, com no podia ser d'altra manera, s'han organitzat per intentar destriar el gra de la palla
Periodistes i ciutadans, dues cares de la mateixa moneda, davant el fenomen de la postveritat. És culpa de l'emissor que emet la informació? O bé és el receptor, que no ha sabut descodificar?
